Entre la indignació i el seguir endavant

Després dels esdeveniments d’aquest últim mes, tot el país, o gairebé tothom, hauríem d’estar indignats. No hi ha dia sense una notícia dolenta! El cas de Bankia és l’estrella i el paradigma a la vegada, parlem d’unes xifres que de tan immenses no som capaços de fer-nos compte del valor, i ningú assumeix responsabilitats. Les companyies de raiting ens van baixant la nostra puntuació, incloent Catalunya, que fa deures i més deures. L’Estat ha baixat a la meitat les subvencions i ajudes als discapacitats, calia? Evidentment que no. Per què no redueixen els funcionaris en els ministeris que s’han quedat des de fa anys sense contingut? Hi ha molts, molts motius per estar indignats, si en fem recompte, cadascun de nosaltres en té un sac ple.

Casualment en una revista he llegit que durant la segona Guerra Mundial el Govern anglès va imprimir uns pòsters amb la frase “Keep calm and carry on”, pòsters que no van fer servir, i que recuperada la frase, avui fa furor, és exactament el que hem de fer “tinguem calma i tirem endavant”.

Aquest és l’esperit que ens va transmetre el  Director General del Clínic Josep M. Piqué fa pocs dies en un sopar, tirar endavant en moments tant complicats per la sanitat.

També en Carles Sumarroca, en un dinar de la Cambra de Comerç, parlava de 8 idees estratègiques per tirar endavant les empreses.

I en Josep M. Galí, en la presentació d’un estudi de la Fundació Creafutur, ens proposava un exercici de reflexió sobre el consumidor del futur, una altre manera de mirar endavant.

Ens ho podem mirar de moltes maneres, la primera sensació és de neguit. M’ha vingut al pensament que, quan jo era petita, es feien uns programes benèfics a la radio del Sr. Dalmau i el Sr. Vinyes, era l’Espanya dels anys 60, on hem arribat? La següent reflexió és que estem en situació d’emergència i cal tirar endavant.

Una última reflexió: menys mal que, encara que amb empentes i rodolons, la societat civil va tirant endavant.