Dret a les vistes i a la intimitat

Suposem que des de fa anys vius a una casa unifamilar separada per una tanca de filat de la casa veïna. Ara el veí ha decidit plantar una filera d’arbres arran del mur de separació i això ha donat lloc a que t’hagis quedat sense la vista, perquè ha quedat tapda. Realment, el que ha fet el teu veí pot fer-ho?

Casos semblants a aquest han arribat fins a l’Audiència, basant-se, per part de qui ha perdut les vistes, que es tracta d’una immisió. I qui ha plantat els arbres es defensa dient que està protegint la seva propietat. Qui té raó?

Evidentment, ens trobem davant d’un cas clar de col·lisió entre el dret de vistes que tens per un cantó i el dret de protegir la propietat, per part del veí. En la majoria de vegades en què un tema d’aquestes característiques ha arribat al jutjat, el jutge i l’Audiència han estimat que és més important de protegir el dret a la intimitat que el dret a les vistes.

Per si et queda algun dubte, això queda ben reflectit a la sentència del 17 de març del 2005: “davant la col·lisió entre el dret a tenir vistes sobre el pasisatge de l’entorn de la cada de l’actora, amb el dret a la intimitat al·legat pel demandant, ens hem de decantar per la prottecció preeminent d’aquest darrer”.