Els estrangers, la salvació del sector immobiliari?

Hi ha una gran polèmica amb la disposició del passat Consell de Ministres en virtut de la qual els estrangers que comprin habitatge per un valor superior a 500.000 € podran obtenir la ciutadania espanyola, el cert és que com en totes les disposicions d’aquest tipus hi ha opinions contradictòries i segurament totes amb punts de raó.

D’entrada crec que és millor la xifra de tall que s’ha establert ara que la que segurament com a globus sonda va filtrar el govern fa uns mesos, que era de 160.000 €, és un sistema de selecció? Potser sí, la següent reflexió és que tal com estan ara els preus del mercat immobiliari, o ens compren grans cases o no hi haurà producte, quants pisos hi ha per sobre 500.000 € a Sant Cugat? O a la Costa Daurada?

Quina és la realitat d’avui a Barcelona? Doncs que és una ciutat amb unes condicions per viure-hi tan extraordinàries que moltes famílies d’indrets molt diferents l’escullen per viure-hi o per tenir-hi la seva “base” a Europa. Segurament els que vivim aquí no ens n’adonem de les virtuts de la nostra ciutat, de com n’és d’atractiva pel seu clima, la seva mida, els seus equipaments, la seva història i cultura.

A Amat en els últims tres anys hem fet un munt d’operacions amb clients estrangers, moltes com ja hem dit altres vegades, procedents de Rússia, o de les repúbliques exsoviètiques, el més sorprenent és que en el últims mesos hi hem afegit famílies procedents dels països que han viscut la “primavera àrab”. Si ens ho arriben a dir tan sols fa un any, segurament no ens ho haguéssim cregut, són famílies benestants que creuen que Barcelona és el lloc ideal per als seus fills, perquè hi estudiïn.

També es parla molt del mercat xinès, i és veritat que estan molt interessats en la nostra ciutat, és veritat que ja han vingut empreses immobiliàries xineses amb possibles compradors, és bo? És dolent? Com tot en la vida, caldrà trobar l’equilibri adequat, segurament no es fàcil, però ho han fet altres països.