Una mirada diferent

Hem esperat a fer aquest Diari, per estudiar-nos bé les modificacions a la Llei d’Arrendaments Urbans, pensar quines havien de ser les nostres recomanacions, i organitzar tres actes (un a cada oficina) amb els nostres clients propietaris per explicar les nostres propostes i rebre el seu feedback.

Dit això, podem dir que tenim una mirada diferent, perquè després d’escoltar tot el que s’ha dit a les tertúlies, el que s’ha escrit als mitjans… nosaltres opinem molt diferent a la majoria.

Ley 4/2013, de 4 de junio, de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas. Aquest és el títol de l’última modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans i de la LEC, i ens preguntem: Fomento? Parlem de fomento quan al llogater el posem en més incerteses i inseguretats que mai? És això el que convé als propietaris?

Segurament ens ho mirem des del punt de vista d’una part dels arrendadors, des del punt de vista de la tipologia principal dels nostres clients propietaris als que hem intentat inculcar durant anys que el fet de llogar els converteix en empresaris d’un negoci que té com a client als llogaters.

• Què cal fer amb aquest clients/llogaters? Cuidar-los, garantir la seva seguretat, aconseguir que no t’abandonin.
• Quan és més rentable el negoci del lloguer? Doncs quan hi ha molt poca rotació, cada vegada que marxa un llogater suposa una despesa per deixar l’habitatge en condicions, i mesos de desocupació (sense cobrar) fins tornar a tenir l’habitatge llogat.

Quan hem escoltat als mitjans, i inclús hem llegit en comentaris i notes dels col·legis professionals, que l’opinió majoritària és pensar que és molt bo pels propietaris que puguin fer contractes de tres anys, no ho entenem, ens preguntem:

• És realment bo pels nostres clients? La nostra resposta és No (salvant sempre situacions especials). Pensem que al contrari, pot traspassar possibles clients llogaters a clients compradors.
• És bo que poder treure a un llogater tan fàcilment? La nostra resposta torna a ser No. Es cert que la pròpia llei preveu un sistema de protecció a través de la inscripció del contracte al Registre, però, I el seu cost? Quants arrendataris ho faran?
• De què ens serveix un registre “de morosos” si només s’hi poden inscriure les sentències fermes? La nostra experiència, que és llarga, és que les sentencies que obtenim són mínimes, en la major part dels casos et deixen les claus dies abans del judici, No són morosos aquests? I els que s’auto-liquiden la fiança, No ho són també?

I podríem continuar…

Les nostres recomanacions als propietaris són clares: continuar fent contractes de 5 anys, no posar la renuncia a la subrogació mortis causa (aquella que permet que mort el llogater es pugui treure la família de casa) Quina falta fa si el contracte ja té una durada limitada? Ens sembla excessiu.

El que ens queda clar de la nova Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas, és que ara més que mai el contracte pren una importància vital, un bon contracte protegeix les dues parts, i un mal contracte pot portar a situacions mai desitjades, aquest és el repte de la flexibilització i la llibertat, ben aplicada és perfecte, però s’ha de fer molt bé.

Desitgem a tothom bones vacances, i que serveixin per “carregar les piles”.

La nostra frase d’en Salvador Espriu del mes: Maldem sovint per no fer res, per no deixar de fer res i queixar-nos, perquè no fan res ni ens deixen fer res.