L’arquitectura Toraja i la importància de la religió

L’illa de Sulawesi, una de les més de 2000 illes que componen Indonèsia i, pot ser, de les menys turístiques de totes elles, amaga una regió central anomenada Tana Toraja. En aquest espai rural incomparable, la població hi conviu entre la modernitat i les tradicions més ancestrals en petites aldees formades per habitatges tradicionals anomenats Tongokan. Aquestes són construccions que destaquen per les seves teulades en forma de vaixell invertit, un homenatge als primers Toraja que van arribar en vaixell a la regió provinents d’Indoxina.

Les cases són familiars, intransferibles i la seva decoració determina l’estatus social de les famílies. Tradicionalment han estat construïdes amb bambú, un material molt estès a tota la illa i el més destacable és la decoració del seu exterior. Amb tres colors, el negre, simbolitzant la mort, el groc, que simbolitza la terra i el vermell, representant la sang, es graven les parets amb connotacions espirituals.

Detalls decoratius

Tot i que els Toraja són un poble catòlic i protestant, religió que van adoptar quan els holandesos van colonitzar el país, segueixen estant estretament lligats a la seva cultura més primitiva, que es basa en la religió animista, el que determina l’arquitectura interior dels Tongokan. I què té a veure l’arquitectura amb la religió?

Església Toraja

A Tana Toraja no només sorprèn l’arquitectura sinó les seves tradicions funeràries que influeixen dràsticament en la distribució i forma dels habitatges, i té una explicació. Els funerals Toraja tenen una duració de tres a cinc dies on se sacrifiquen búfals i porcs – la tradició diu que per poder obrir les portes del cel necessiten viatjar amb l’ànima d’aquests animals-, la quantitat dels quals determinarà la posició i estatus social de la família. Vist que l’adquisició d’aquest animals requereix una suma important de diners, es veuen obligats a esperar fins a estalviar el necessari i, per tant, han de conservar el mort a casa fins que poden afrontar la despesa. Normalment, passen d’un a tres anys des de la defunció fins a l’enterrament, el que els obliga a destinar un espai de la casa per conservar al difunt així com per a resguardar el bestiar que es sacrificarà a l’impressionant funeral.

Les cases Toraja, doncs, disposen de tres espais delimitats: la part central, o espai comú, la part frontal o cara nord, on dormiran els pares, i la cara sud, destinada als fills. Aquesta estança, però, serà la que acollirà el difunt – prèviament embalsamat amb olis i venes-, a qui oferiran menjar i beguda i tractaran com si encara fos viu.

Aquests habitatges estan construïts sobre columnes on, mentrestant, els búfals proporcionaran calor a la família.  El dia de l’enterrament, després del degollament dels búfals se’ls extrauran les banyes que penjaran al frontal de la casa, com a símbol, una vegada més, de poder social i es transformarà en un altre detall decoratiu imprescindible en l’arquitectura Toraja.