10 noms de carrers dels què no en sabràs l’origen

Totes les ciutats tenen un carrer Major i una avinguda en honor d’un escriptor, així com d’altres carrers són batejats amb noms més històrics i populars o referents a aspectes culturals i literaris. En aquesta llista hem volgut recollir 10 exemples de carrers barcelonins amb noms d’orígens poc coneguts. Els coneixies?

  –          Carrer Perot lo Lladre, al Born,  sembla ser que en honor a Pere Rocaguinarda, bandoler, cap dels nyerros. Tenia el seu quarter general al Montseny fins al 1611, any en què, en virtut d’un pacte, es traslladà a Itàlia com a capità dels exèrcits espanyols. Els historiadors Roca i Comas dissenteixen d’aquesta hipòtesi i afirmen que el carrer ja tenia el mateix nom abans del segle XVII. Segons ells, es pot tractar de Pedro Ladrón Ridaure, cavaller aragonès gran amic de Jaume II. De totes formes, avui dia se li acudiria a algú posar el nom d’un lladre a un carrer?

  –          Carrer Dels petons, un carreró sense sortida, i un temps fosc. És possible que el nom provingui d’un personatge anomenat Joan Pontons que l’any 1651 vivia al Portal Nou, i a qui el poble canvià irònicament el nom pel de Petons. La llegenda diu que en aquest indret els condemnats a mort de la propera Ciutadella eren autoritzats a acomiadar-se dels seus familiars.

  –          Tres Llits, a la Barceloneta del que hi ha diverses versions sobre l’origen del nom del carrer. Segons Pi Arimon, es tracta de la corrupció de tres lleis, abans Trium Legem, referides a les jurisdiccions de les parròquies del Pi, de Sant Jaume i de Sant Miquel. Segons Bofarull, és el nom d’un bordell, el més popular dels diversos que hi havia al carrer. Altres fonts fan derivar el nom de tras litg, canvi de lleis que feren els jueus en convertir-se.

–           El carrer De la Barra de Ferro a Ciutat Vella (1865) en “honor” al seu clavegueram. Rúbrica de Bruniquer, manuscrit que es conserva a l’Arxiu Municipal que diu: «A 22 de setembre de 1668 pagaren 32 lliures i 12 sous per les barres de ferro que posaren a la boca de la claveguera i també per a la barrera.»

–          Carrer de les Tres Senyores, a Gràcia, en honor a les esposes de Torrente, Masens i Rabassa: Mercè Frígola i Poch, Teresa Rabassa i Puig, i Teresa Batet, respectivament. El 29 d’abril de 1861, Torrente, Masens i Rabassa van adquirir un adquiriren un lot de tres peces de terra procedents de l’heretat Alegre de Dalt i, a l’urbanitzar-se la propietat, tots tres es van posar d’acord per dedicar un carrer a les seves dones.

  –          Carrer de l’Esquirol Volador (1958).  Van posar el nom d’Esquirol a un carrer de Nous Barris sense adonar-se que a la Ciutat vella ja n’hi havia un que es deia així. Per esmenar-ho van posar ales a l’esquirol.

–          Carrer de l’Oblit, al barri del Guinardó, anomenat així perquè es trobava fora dels plànols del projecte del Mas Guinardó i es descuidaren de posar-hi nom.

–          Carrer del Perill, perquè ho era transitar-hi, de tants sots que hi havia a terra i de manca d’il·luminació nocturna.

–          A Ciutat Vella, hi ha el carrer de les Egipcíaques, perquè del 1579 al 1699, hi hagué una casa de dones que s’apartaven del món per fer penitència, a imitació de santa Maria Egipcíaca.

–          El carrer de l’Escull, per exemple, va ser un error de traducció. En castellà el carrer es coneixia com a carrer d’Arrecife, en referència a la població canària, però quan es va traduir el nom del carrer al català es va cometre l’equivocació de posar la placa del carrer de l’Escull!