Il·lusions

Vàrem començar el mes de Juny amb una gran alegria: ens van concedir el Premi Factor Humà Mercè Sala. Per nosaltres és especialment rellevant perquè és un premi que s’atorga, desprès d’una rigorosa selecció, per un jurat de gran nivell, i perquè ens entronca amb la Mercè Sala, una dona que sempre havíem admirat i amb qui tenim moltes coses en comú. Entre elles, uns valors compartits. I, a propòsit de valors, vam aprofitar el discurs d’agraïment per posar de manifest un tema que ens preocupa molt en aquests moments: la substitució de treballadors per freelance en moltes empreses del sector, algunes de les més grans.

Des del nostre punt de vista, això comporta un greu perjudici pels treballadors, tots autònoms forçats, sense atur, i amb conseqüències negatives per a les futures pensions. Perjudica a la professió, tots van a “matar”- és normal en la seva situació-, perjudica a les empreses que compleixen, competeixen amb desavantatge des del moment zero, perjudica a la societat, perjudica a la imatge i funció de les empreses i, evidentment, beneficia tan sols a “l’empresa pseudo-contractant”. Tot això es vesteix de modern, – justificant que així és com funciona el sector a EEUU-, és veritat, però ni les lleis laborals ni la societat d’allà són com les nostres. Si cal canviar les regles del joc, ho estudiem i ho fem, però ha de ser la societat qui ho faci. Mentrestant això no passi, cal complir.

També fa il·lusió que aquest mes de juny s’introdueixin novetats a la Llei de Propietat Horitzontal, més moderna i més acord amb els temps actuals. Mai arriba a ser el que voldríem però ja és molt. Afecta a temes econòmics, de governament i de comunicació.

També fa il·lusió que la Generalitat treballi, en aquests moments, per posar en marxa,  per fi, unes dades públiques sobre preus del sector immobiliari a Catalunya. És indispensable si volem ser un país avançat i, sobretot, transparent.

M’agrada el pensament de Confuci :

“No importa el poc a poc que vagis, sempre i quan no t’aturis”