Quan tot és menys del que es diu

Al nostre sector, l’immobiliari, es passa de l’eufòria a la depressió amb gran rapidesa. Ja fa setmanes, o potser ja mesos, que la majoria dels mitjans de comunicació diuen què tot va molt millor, que els preus pugen i que la demanda creix i creix. Segurament és així en alguns llocs molt concrets de Barcelona, però no és la tònica general.

Durant el mes de Juliol hem fet l’anàlisi de les dades del primer semestre i no són, ni de  lluny, per tirar coets.

Si parlem del mercat de lloguer i comparem el número d’operacions d’aquest any amb el de l’any passat, observem que hem fet menys operacions, en especial a Sant Cugat, i té una explicació: l’any passat teníem uns edificis que durant temps havien estat a preus més alts que els que el mercat absorbia i es van anar llogant, precisament, aquell mateix any. Una dada interessant és que la nostra mitjana de preus de lloguer, tenint en compte Sant Just, Barcelona i Sant Cugat, ha pujat un 15%. Això, però, no vol dir que tot el mercat hagi pujat aquest percentatge, sinó que han estat les nostres operacions les que ho han fet. Una altra dada interessant és que la rotació en lloguer ha passat de 4 a 2 mesos. A Sant Cugat el preu mig de lloguer és avui de 850€ /m2.

En relació al mercat de venda, en general hem fet menys operacions i menys volum que a les mateixes dates l’any passat, el que ve motivat perquè hem acabat la comercialització de promocions d’alt nivell. És veritat que els preus han pujat a la ciutat de Barcelona, però també ho han fet en menor grau a Sant Cugat del Vallés. Avui la mitjana de preu per un pis es troba entre els 2500 i els 2700€/m2, no en la xifra de 4000 €/m2 que s’ha publicat en alguna ocasió. Una dada important és que es torna a vendre sobre plànol i hi torna a haver demanda de pisos grans. La rotació està en una mitjana de 6 mesos.

En relació al mercat dels habitatges d’alt nivell, hi ha força oferta, molta més que demanda.

 Imma Amat

Direcció