Quina tributació se’ls aplica als propietaris d’immobles no residents en territori espanyol?

Molts no residents desconeixen que han de tributar a Espanya pels immobles dels que siguin propietaris i que es trobin situats en territori espanyol, amb independència que aquells estiguin llogats o a la seva disposició (tot i que la tributació serà diferent en cada cas).

•  Immobles llogats:

El rendiment a declarar serà l’import íntegre que es rep de l’arrendatari, sense deduir cap despesa. Tot i així, quan es tracti de contribuents residents en un altre Estat membre de la Unió Europea i, des de l’1 de gener de 2015, Islàndia i Noruega, per la determinació de la base imposable objecte de tributació, podran deduir les despeses previstes en la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), sempre que s’acrediti que estan relacionades directament amb els rendiments obtinguts a Espanya i que tenen un vincle econòmic directe i indissociable amb l’activitat realitzada a Espanya.

A mode d’enunciat, les despeses que estableix com a deduïbles la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, sense tenir en compte les particularitats que puguin existir, són les següents:

1. Interessos de capitals aliens invertits en l’adquisició o millora dels béns o drets i demés despeses de finançament.
2. Els tributs i recàrrecs no estatals, així com les taxes i recàrrecs estatals.
3. Les quantitats meritades per tercers en contraprestació directe o indirecte com a conseqüència de serveis personals, tals com administració, vigilància, porteria o similars.
4. Les ocasionades per la formalització de l’arrendament, subarrendament, cessió o constitució i les de defensa de caràcter jurídic relatius als béns, drets o rendiments.
5. Els saldos de dubtós cobrament sempre que aquesta circumstància quedi suficientment justificada.
6. Les despeses de conservació i reparació.
7. L’import de les primes de contractes d’assegurança sobre els béns o drets productors dels rendiments.
8. Les quantitats destinades a serveis o subministraments..
9. Les quantitats destinades a l’amortització en les condicions establertes reglamentàriament.

En quant al tipus de gravamen aplicable, en funció de l’exercici i residència fiscal dels contribuents tindrem:

La declaració es fa a través del model 210 amb periodicitat trimestral si el resultat de la mateixa és a ingressar. Si estem davant d’autoliquidacions de quota zero o amb resultat de retornar la periodicitat serà anual.

• Immobles d’ús propi:

Quan els immobles no estan llogats els contribuents estan igualment obligats a tributar, aquest cop en concepte de renda imputada. El rendiment a declarar serà la quantitat resultant d’aplicar al valor cadastral de l’immoble en qüestió, que figura en el rebut de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), els percentatges següents:

–          Amb caràcter general, el 2%.

–          L’1,1% quan els valors cadastrals han estat revisats o modificats i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors (fins el 31 de desembre de 2014 s’aplicava el 1,1% quan els valors cadastrals havien estat revistats o modificats a partir de l’1 de gener del 1994).

Es declararà la part proporcional del citat import si no s’ha estat propietari de l’immoble durant tot l’any o si durant algun període de temps ha estat arrendat.

El tipus aplicable és el mateix que en el cas que si l’immoble estigués llogat (veure quadre més amunt).

Les imputacions de rendes es declaren també a través del model 210 i es pot presentar durant tot l’any natural següent al de la data de meritament (es merita el 31 de desembre de cada any).

 Martina Homedes

Departament Fiscal