La Casa Bloc, referent de l’arquitectura racionalista i Bé d’Interès Cultural
El barri de Sant Andreu compta amb una peça única de l’arquitectura racionalista a nivell nacional i va ser considerada Bé d’Interès Cultural en la categoria de monument l’any 1992. Es tracta de la Casa Bloc, un edifici construït entre 1932 i 1936, símbol del moviment arquitectònic, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, membres de la GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).
La Casa Bloc va ser concebuda com a habitatges funcionals per acollir famílies de classe obrera. Es tractava d’un projecte innovador integrat en l’entorn urbà que complia els estàndards mínims, tenint en compte la relació entre el disseny de l’edifici i la morfologia urbana.
El projecte va ser encarregat per l’Institut Contra l’Atur Forçós, organisme de la Generalitat de Catalunya, del qual la primera pedra es va col·locar el 1933 pel President Francesc Macià. Les obres van durar fins l’inici de la Guerra Civil el 1936, que va aturar la seva construcció, i no va ser fins al 1943 quan van ser completades pel règim franquista que, finalment, va destinar els 200 pisos de la Casa Bloc, que haurien d’haver servit per acollir els treballadors que abans de la guerra vivien en condicions precàries a diferents barris del districte, a allotjar militars i a les seves famílies, orfes i vídues de la guerra i, uns anys més tard, a policies nacionals.
La construcció està formada per 5 blocs amb un total de 200 apartaments dúplex connectats per 4 caixes d’escales i un ascensor, des d’on d’accedeix als habitatges a partir de corredors de tipus galeria, reflectint l’arquitectura racionalista centreeuropea.
La majoria dels edificis són de 60 m2, alguns de77 m2, i tots tenen 2 plantes connectats per una escala interior. A ells s’accedeix des del distribuïdor, que és un gran balcó, i és on s’airegen cuines i banys. Només entrar al pis hi ha la cuina i el bany, a l’altre extrem hi és el saló-menjador amb accés a un balcó i l’escala per pujar a la planta superior amb dos, tres o quatre habitacions. Una de les característiques dels blocs és que totes les estances són exteriors, els espais van de façana a façana, el que ofereix una gran quantitat de llum.
Fuente foto Adrián SorianoA més, els blocs tenen espais verds a la part inferior, ja que es van construir sobre pilars i permeten el pas de vianants ja que inicialment va ser pensat com un espai comunitari ja que es pretenia fer una cooperativa, una biblioteca i una piscina.
No va ser fins a finals dels 90 quan es va començar la seva rehabilitació i va sorgir el pis-museu 1/11, recuperant el seu aspecte original amb terres hidràulics, portes plegables i safareig amb dutxa independent separada del lavabo. El Disseny Hub de Barcelona va ser l’encarregat de gestionar la seva rehabilitació per tal de mantenir un exemple de l’arquitectura racionalista i el seu objectiu de crear immobles funcionals. El pis-museu és obert al públic des de 2012 i ofereix visites guiades amb reserva prèvia.
