Llums i ombres de la intermediació immobiliària
El passat 29 de Gener es va publicar a El Periódico un article sobre la intermediació immobiliària que portava per títol “Tretas, trucos y artimañas inmobiliarias”
He de confessar que quan el vaig llegir em va posar de molt mal humor, perquè descriu una manera de fer amb la que no ens sentim gens identificats, ni nosaltres ni altres empreses del sector, però sí segurament una majoria.
L’article parla d’una mítica pel·lícula -“Glengarry Glen Ross (1992)”- que, amb uns actors extraordinaris, descriu l‘ambient de la selva immobiliària a Chicago on el tot s’hi val és la llei per tal d’aconseguir una venda. A Barcelona la van fer en teatre, crec que a principis del 2000, i recordo que hi vam anar tot l’equip comercial d’aquell moment perquè tinguessin clar el que NO volíem fer. Recordo també que quedarem fortament impactats.
Han passat anys, i poques coses han canviat. Amb això encerta l’article: avui hi ha a Barcelona moltíssims treballadors per compte propi -“falsos autònoms” en realitat- amb l’encàrrec de pentinar els carrers que l’agència per la que en realitat treballen els hi ha assignat. Cobren si aconsegueixin els immobles i, per això, aconseguir l’objectiu, sigui com sigui, és per a ells imprescindible. Ha tornat la llei de la selva, mentre nosaltres i altres com nosaltres – segurament pocs-, lluitem no només per tirar endavant les nostres empreses, sinó també per dignificar una professió que en el nostre país està molt poc reconeguda. La veritat és que no és fàcil i té poc atractiu periodístic.
La Llum
Amb la seva autorització copio literalment el correu electrònica que hem rebut d’un propietari d’un pis amb un llogater que feia temps que no podia pagar, al ser-li comunicat que aquest havia trobat feina
“M’alegra sobre manera aquesta notícia. És un regal magnífic. En primer lloc, pel llogater. Si no vaig actuar contra ell va ser per haver pogut empatitzar amb la seva situació. Espero que amb aquest nou treball pugui normalitzar la seva situació, fer desaparèixer l’angoixa i passar unes bones festes amb la seva família.
En segon lloc, per mi mateix, perquè podré recuperar, espero, els lloguers ajornats i assegurem el cobrament dels per venir. Però, sobre tot, perquè no he hagut d’arribar al dilema d’haver de desnonar al llogater, cosa que et puc assegurar que m’amoïnava i hagués resultat dolorosa. Perquè, tard o d’hora, si la cosa s’allargava, ens ho hauríem d’haver plantejat. Desgraciadament.
A més a més, és una mena de premi a la compassió i la confiança en què aquest home podia sortir-se’n. Un premi a la solidaritat.
T’agraeixo la teva gestió humana i considerada. Et felicito per la teva actitud. En cap moment m’he sentit pressionat per prendre una decisió dura, i podia no haver estat així.
Esperem que aquesta situació es normalitzi definitivament.”
De veritat desitgem que les llums prevalguin sobre les ombres en aquest nostre sector, fa falta!
