Un problema sense solucions màgiques: transformar locals en habitatges?
Retail Cat i Amat Immobiliaris s’han trobat analitzant el mateix problema des de punts de vista diferents:
Retail Cat analitzava com regenerar el comerç i donar sortida als comerciants que van quedant perduts per la ciutat enmig de portes tancades.
Amat Immobiliaris analitzava com donar sortida a la necessitat, avui ja urgent, d’habitatge per la gent jove i la gent gran, a ser possible de lloguer i aportant un valor social.
L’emergència d’habitatge és tristament una realitat, tant per la manca d’oferta en lloguer, situació que comporta inflació de preus, expulsió dels antics llogaters a zones perifèriques o molt llunyanes i, sobretot, perquè som conscients que no ho podrem cobrir amb receptes ràpides. És un problema sense solucions màgiques.
Aquestes són les paraules que vaig dir quan presentàvem amb Juan Carles Calbet de Retail Cat una possible solució, dins dels actes de la Setmana del Comerç. Un gra de sorra on tothom hi guanya i que pot aportar entre 5.000 i 8.000 habitatges en lloguer.
L’estudi fet des de l’any 2009 parteix de la base que les noves fórmules d’e-comerç i concentracions en centres comercials han vingut per quedar-se i fa que l’oferta de petits locals en terceres i quartes línies d’una ciutat morin per manca d’activitat.
Encara avui som a temps de salvar els negocis actuals d’aquestes zones si dissenyem eixos comercials barri a barri i ajudem a que aquests negocis es puguin desplaçar a les zones comercials dissenyades.
El canvi d’ús en si ja significa un increment patrimonial que pot ajudar al comerciant a fer el trasllat i en cas que sigui llogater s’hauria d’actuar per la via de finançament o subvencions.
Podem reconvertir els locals en habitatges per a la gent gran sense cap barrera arquitectònica, apropant-los al carrer, que és el mateix que apropar-los a la vida, amb uns costos baixos, doncs es tracta de construir estructures molt diàfanes.
Hem invertit molt en posar ascensors i ha estat molt bé, però la vida s’allarga i arriba un moment en què no és possible ni baixar pels ascensors, condemnant als nostres avis a quedar tancats anys dins d’un pis, el que comporta l’aïllament social i psicològic.
No trobem pisos pels joves que no surten de casa abans dels 30 anys. És la societat qui més hi perd, doncs els joves han de marxar de casa aviat, han de saber emprendre el seu camí, no els hi podem tallar la seva llibertat, s’han de moure i arriscar i marxar de casa és la primera part d’un llarg aprenentatge.
Ells també poden ser usuaris de locals reconvertits i, a la vegada, dinamitzant carrers i aportant vitalitat a la gent gran que tindran de veïns.
Els costos de reconvertir els locals en habitatges són molt baixos, doncs s’han de fer molt diàfans i es pot arribar a estandarditzar models.
I guanyen també les comunitats de propietaris que avui pateixen brutícia, abandonament dels locals i també problemes per futurs projectes de rehabilitació dels immobles cada vegada que els locals tenen un coeficient que supera el 15% de la propietat i, per tant, són imprescindibles per tirar endavant cap projecte i no ho posen fàcil donat que porten anys i anys tancats.
Catalunya te 30.000 locals buits en aquests moments i seguirà creixent. No podem seguir així, necessitem decisions coordinades entre totes les institucions que, d’una manera o altra, poden canviar els criteris actuals i permetre que aquest gra de sorra sigui possible.
El Win-Win es una realitat, hi guanya el comerciant que podrà traslladar-se a zones més cèntriques, hi guanya el propietari que avui ho té tancat, hi guanya la comunitat de propietaris, hi guanya la societat podent oferir solucions pels avis i els joves, hi guanya la ciutat, doncs milloraríem la imatge, la neteja i la seguretat de molts carrers, i hi guanyen els veïns que tindrien molta més vida que les portes tancades i brutes d’avui.
Ens hi posem ?
Joana Amat
Co-Consellera Amat Immobiliaris
