Els Drets també comporten deures – Diari del Canvi Nº100

Al número 100 del Diari de Canvi, reflexionem un cop més sobre el mercat del lloguer, així com sobre els drets que comporten deures i que no podem ignorar si volem avançar.

Aquestes línies representen el Diari número 100 – Els drets també comporten deures. Un espai de reflexió que es va iniciar el juliol de 2008. Rellegint el primer diari que vam enviar, podríem apropiar-nos d’algunes frases que encara avui són aplicables, tot i que el context actual i les causes de la situació són totalment diferents.

El mercat de lloguer cada cop està pitjor

Exactament deíem… “malgrat que hi ha una demanda real, aquesta no pot ser satisfera amb els preus i condicions actuals del mercat“. En aquell moment parlàvem del mercat de venda, avui ho enmarcaríem en el terreny del lloguer. Sí, una altra vegada parlant del lloguer. Nosaltres mateixos considerem que estem “en bucle”. En els nostres propis articles, col·laboracions amb mitjans de comunicació i taules rodones, repetim constantment les discussions sobre el mercat de lloguer. La preocupació augmenta en observar que, cada vegada que ho abordem, la situació empitjora respecte a l’ocasió anterior.

L’accés a l’habitatge per a una part cada vegada més gran de la societat es torna impossible si es vol fer dins la gran Barcelona. I això condiciona tota una societat.

Responsabilitat compartida

Això sí, qui té les eines i hauria de posar les bases per millorar la situació ni que sigui a mig termini segueix posant tots els propietaris al mateix sac i tractant-los en general d’especuladors, a la vegada dubten de la seva ètica i moralitat, i conclouen dient que l’habitatge és un dret constitucional. Sempre repetim que la gran majoria dels propietaris ho són fruit del seu estalvi o fruit de l’estalvi de les seves generacions precedents (herència).

Avui posem uns exemples, que no són generalitzables, però que si ens han passat els últims mesos, on la possible especulació i dubtosa moralitat la podem posar pel cantó de la demanda.

Per una banda comercialitzem una promoció d’obra nova en règim d’HPO en venda. Un projecte que havia estat congelat des d’aquell llunya 2008. Conceptualment entre tots, la societat en general, hem contribuït a que unes determinades persones que compleixen uns requisits determinats (algun dia cal també una reflexió a part sobre aquestes llistes i requisits), poden accedir a un preu accessible i competitiu a comprar un habitatge. Un cop publicada tota la informació i seguint l’ordre estricte de la llista pública per accedir a aquests immobles comencen uns dies de nervis per assegurar-se que poden escollir el millor habitatge. Aquesta “pressió” comporta cert estrés organitzatiu i de gestió amb tots els interessats. La sorpresa és que un cop ja baixa la tensió, s’ha escollit un immoble i es miren les condicions en detall, de tots els que tenien tanta pressa, bastants més de la meitat no volen formalitzar la compra perquè no havien vist que la protecció era perpètua! En resum, que em vull beneficiar d’un preu públic per més endavant rebre una bona plus-vàlua.

Altre cas també d’aquest any, un propietari decideix esbrinar a fons una situació sospitosa amb un contracte de lloguer indefinit. La sorpresa ve quan la unitat familiar beneficiaria d’aquest lloguer indefinit té un immoble en propietat a la finca del costat, on realment viu, i utilitza l’habitatge llogat com a biblioteca personal. Segur que complien els requisits del lloguer indefinit, però no hi podien haver renunciat?

Els drets també comporten deures.

En resum, el problema és evident i molt preocupant, però no hauríem de fer recaure tota la responsabilitat a una banda, sobretot si és la banda que més eficientment pot aportar solucions. I ja de forma genèrica i aplicable a qualsevol àmbit, cap societat serà equilibrada si no es contraposen drets i deures. Si només parlem de drets i oblidem els deures mai ens en sortirem.

 
Guifré Homedes | Director General
 

T’ha agradat aquesta reflexió? Comparteix-la!

Llegeix més reflexions al “Diari del Canvi” per Immaculada Amat

El Diari del Canvi és una iniciativa d’Amat que va sorgir en resposta a la crisi financera que va esclatar a l’estiu de 2008 i que va tenir un gran impacte en el mercat immobiliari. En aquell moment d’incertesa, Amat va sentir la necessitat i la convicció d’informar els seus clients, col·laboradors i contactes sobre els esdeveniments i canvis que estaven succeint i que afectaven a tothom.