Continuen les incerteses

A diferència del mes de setembre i octubre, el mes de novembre, el departament comercial d’Amat ha anat millor del que preveiem. No és per tirar coets, però sí que almenys per tot l’equip comercial que treballa sense parar, aconseguir tancar operacions representa una dosi de moral. Un comercial evidentment que necessita la part de la variable econòmica, però és més important encara aconseguir el tancament i, avui, el tancament és llarg i complicat. És una autèntica carrera d’obstacles.
Avui, qualsevol servei, i nosaltres som una empresa de serveis, és molt complexa de gestionar, degut a que hi ha més morositat. Per tant, es necessita més atenció i temps, i això significa més persones. És una paradoxa: per un banda, l’ampliació de plantilla és raonable i necessària des del punt de vista del servei, però, per l’altra, no és raonable des del punt de vista econòmic. Ens movem permanentment en aquest gran dubte, consultem a “gurus” i trobem posicions diferents, analitzem que fan les consultores i també ens trobem amb posicions antagòniques. Així que al final decidim la nostra pròpia estratègia, basada sobretot en el llarg termini i en la voluntat de poder continuar donant el millor servei. Faig ara aquesta reflexió perquè és precisament ara quan estem dissenyant i planificant el pressupost de 2012 (ja hem escoltat dir un munt de vegades que el 2012 farà bo el 2011) i, en conseqüència, és quan de nou se’ns plantegen tots els interrogants.

I parlant d’interrogants, com pot ser que demanis hora a un Ajuntament i passades tres setmanes encara no la tinguis? Com pot ser que hi hagi una setmana que treballem dia si i dia no (pel 6 i el 8 de desembre), si per una empresa de serveis és una distorsió? Com pot ser que les joventuts d’un partit polític es dediquin a pintar-nos les tanques publicitàries amb missatges que res tenen a veure amb la nostra empresa? Com pot ser que amb tants milions d’aturats costi tant trobar persones que siguin bons professionals i disposades realment a treballar (no a escalfar cadira)?  I ho deixo aquí perquè podria omplir una plana sencera. Crec que és adequada la frase de Maquiavel: “Aquesta és la tragèdia dels homes: les circumstancies canvien, però ells no.”

Immaculada Amat
Codirectora Gerent d’Amat Immobiliaris