Què passa si fiscalment compro un habitatge a un no resident?

L’ordre jurídic estableix una sèrie de mecanismes de control del tràfic immobiliari intern per prevenir el frau i el blanqueix de capitals. Així, aquelles persones que vulguin comprar un immoble a una persona no resident han de tenir present que, a més d’estar obligats a fer una retenció en la retransmissió, han d’utilitzar els mitjans de pagament adients a l’operació.

Pel que fa a la retenció que la part compradora ha d’efectuar al venedor no resident, cal comentar que aquesta s’ha vist reduïda considerablement, a partir de l’1 de gener del 2007  i, en l’actualitat, és d’un 3% del preu total de la compravenda. Aquesta retenció s’ha de practicar en el moment de formalitzar l’escriptura de compravenda i constitueix un pagament a compte que s’ha d’ingressar a l’Agència Tributària en el termini d’un mes per part del comprador.

Aquesta obligació inclou una garantia addicional de l’afecció real de l’immoble al pagament de la retenció. A més de la retenció, els compradors han de saber que els no residents disposen de comptes per a no residents i, per tant, el/s xec/s que s’han de preparar han de ser especials.

Tanmateix, s’ha de tenir present que la no residència n’implica l’acreditació amb el certificat negatiu administratiu corresponent i obliga a presentar davant la Direcció General del Comerç i Inversions les declaracions pertinents, tenint en compte, per exemple, que el venedor no resident utilitza les quantitats resultants de l’operació per invertir en el seu país de residència.