Sant Jordi, un dia especial

Com cada any, el dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, el primer que fem  moltes persones és aixecar la vista per veure quin dia farà. Perquè, si fa sol, l’alegria, la festa, la saturació de gent als carrers estarà assegurada. I, aquest any, ha fet bon dia.

A les 8 del mati ja hi ha un batibull de persones per Barcelona, la majoria muntant parades de flors, parades de llibres, posant senyeres,… Joves i grans es barregen apressats. A les deu del mati la plaça de la Catedral és plena de gent. Per les Rambles ja costa caminar: grups de joves estudiants, de dones grans, de parelles de totes les edats, grups de persones discapacitades, i de turistes que s’ho miren tot amb els ulls com taronges.

La Rambla de Catalunya està a vessar. Moltíssimes taules amb llibres, venedors de roses per tot arreu, les carpes dels partits polítics totes al mateix tram, cues davant dels escriptors per aconseguir la signatura dels llibres, sorolls, colors, olors… Tothom intentat caminar per on era quasi bé impossible, però amb molta educació: “vostè perdoni, disculpi, em deixa passar?”.

 Com cada any una pregunta: si es dia de feina, com pot ser que hi hagi tanta gent al carrer? Mai tinc la resposta. El que sí és evident es què és el dia més bonic de l’any a Barcelona. Cada any més gent i, a la tarda, ja es la bogeria. Impossible avançar, impossible veure un llibre, però és igual, és Sant Jordi, és un dia únic.

I una anècdota personal que diu molt a favor de la nostra ciutat: el dia de Sant Jordi al mati, vaig oblidar una caçadora de pell al respatller d’una cadira d’un bar de la plaça de la Catedral. Em vaig adonar quan arribava a la Rambla, vaig tornar enrere, sense cap esperança de trobar-la – havia transcorregut quasi un quart d’hora-, però per gran sorpresa meva la jaqueta estava al mateix lloc. Un “bravo” per Barcelona!

Immaculada Amat

Direcció general