La plaça de Felip Neri, testimoni d’una ciutat assetjada

Entre els carrers estrets del Barri Gòtic i els murs que amaguen la història del Call Jueu, s’amaga la plaça de Sant Felip Neri, rebedor de l’església que li dóna el seu nom, un temple d’estil barroc que encara conserva a les seves parets les ferides de la Guerra Civil espanyola.

La plaça s’erigeix a l’antic cementiri de Montjuic del Bisbe, envoltada d’edificis renaixentistes i presidida per una font hexagonal que sembla no haver-se assecat mai i que ha estat objecte de càmeres de turistes, d’anuncis i vídeos musicals.

Frame del filme Vicky Cristina Barcelona

Frame del videoclip My Immortal de Evanenscence

Aquest singular racó parla d’una important part de la història recent de Barcelona i aquí hi radica, també, part del seu encant. El 30 de gener de 1938, un artefacte va explotar a la plaça, deixant 42 morts, la majoria d’ells nens que es trobaven al refugi antiaeri de l’església, i destruint les cases adjacents. Contràriament al què creu, les marques a les parets del temple no són a causa dels afusellaments que van haver-hi en aquella època, sinó a la metralla de les bombes que van caure aquella nit.

Les marques resultants de la metralla de l’explosió han quedat exposades a la part inferior dels murs de l’església i en el moment que reina el silenci, quan els nens de l’escola adjacent no corren per la plaça, sembla que encara es pot sentir el xiuxiueig bombes.

Adolf Florensa, es va encarregar de la reconstrucció de la plaça i les façanes renaixentistes de dos edificis sense reconstruir per crear dos accessos des del’Avinguda de la catedral i la Via Laietana i actualment és parada obligatòria pels turistes.