Mirant enrere

Com en els últims anys, el 2021 ha estat un any ple d’ensurts, però un bon any pel sector immobiliari.

Vam començar l’any amb moltes restriccions, però va anar canviant ràpidament cap a l’optimisme a mesura que avançava la vacunació, tot i així, amb totes les onades que hem acabat tenint, la recuperació ha estat molt més lenta del previst.

Quina ha estat la realitat?

S’ha consolidat la tendència a buscar habitatges amb espais amplis, amb jardí i amb terrassa. Segurament la majoria d’habitatges que reuneixen aquestes condicions es troben més als voltants que no pas a la pròpia ciutat.

Aquesta tendència ha afavorit les vendes a les nostres oficines de Sant Cugat del Vallès i de Sant Just Desvern, i d’obres noves que comercialitzem a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà, per exemple.

Els preus en general s’han mantingut, i tan sols en algunes promocions en que ja s’havia venut més d’un 80% han pujar lleugerament, aproximadament un 5-7%. Això ha estat així en promocions en una franja mitja de preu.

Ha continuat la tendència de pocs compradors estrangers, estem molt lluny de les xifres prèvies a la pandèmia. Aquí la recuperació és molt més lenta del que tots esperàvem, i afecta especialment als habitatges i projectes de la ciutat de Barcelona, alguns dels quals molt pensat per a un mercat estranger.

També ha estat tendència la dificultat de generar oferta consistent de segona mà. Si mirem l’increment espectacular de empreses comercialitzadores, autònoms, passavolants, etc. que es dediquen al mercat immobiliari, és impossible que tothom pugui sobreviure.

Ha augmentat l’interès en la promoció d’habitatges per destinar-los al BUILT to RENT. Veurem, en els propers anys, com s’acaba materialitzant tot aquest interès en un món tant necessitat d’oferta com el lloguer.

Per últim, una tendència molt preocupant: la sortida lenta, però constant, d’immobles que fins ara estaven al mercat de lloguer per passar al mercat de venda. A la vegada que baixa moltíssim la compra d’obra nova per part de petits inversors a fi de posar-los a lloguer. Les dues coses provoquen que passi el contrari del que necessitem. Va baixant el número d’habitatges que configuren el mercat de lloguer, i tot, conseqüència d’unes polítiques, al nostre entendre, equivocades:

• La manca de inversió per part de l’Administració durant anys i anys per generar habitatge de lloguer.
• Haver trigat molts anys a entendre la necessitat de la col·laboració públic-privada quan parlem de promoure habitatge de lloguer.
• La sobredosi de legislacions que fem en relació al món del lloguer i la inseguretat jurídica que això comporta.
• Haver permès l’okupació il·legal.
• El posar permanentment en entredit i qüestionar la figura del propietari. Com igualment en altres àmbits es qüestiona la figura de l’empresari. Ens hem cansat d’explicar, a qui ens vulgui escoltar, que els propietaris, en el seu 95%, són persones que l’únic que desitgen és tenir uns bons inquilins, que estiguin temps a l’habitatge i que el cuidin. La gran majoria tenen sensibilitat social, o és que tan sols són així els nostres que coneixem molt bé? No, no és veritat, així són la majoria de propietaris.

Mirant endavant

Quan vaig escriure el diari a finals de febrer havia posat que, des de la nostra perspectiva, les tendències que vèiem eren:

• Manteniment de la demanda, tan d’obra nova com de segona mà.
• Una pujada en els costos de construcció pel major cost de matèries primeres i de l’energia, que es pot traslladar al preu final dels habitatges.
• Una possible pujada dels interessos de les hipoteques.
• Una manca de sòl a conseqüència de la lentitud en tots els temes urbanístics.
• Un descens alarmant del número d’habitatges en lloguer.

Avui, amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, ens és difícil veure les conseqüències que per l’economia europea, i per la nostra en particular, pot comportar i les derivades per cada sector.

La nostra solidaritat amb el poble ucraïnès.

Immaculada Amat
Presidenta d’Amat Immobiliaris