La paradoxa de l’administració de comunitats – Diari del Canvi Nº104

Al número 104 del Diari de Canvi, parlem de la crisi en l’administració de comunitats, destacant les conseqüències econòmiques i socials d’aquest fenomen.

Aprofitem per a reflexionar sobre diversos aspectes que afecten moltes empreses i sectors i, desafortunadament, generen un cercle viciós negatiu que porta les empreses a fer-se més petites. Les conseqüències econòmiques i socials de l’encongiment de les empreses són enormes.

Parlem d’empreses del sector serveis que els costa molt trobar personal. Aquesta falta de personal condiciona les possibilitats d’oferir un bon servei de forma sostinguda i, en molts casos, per a mantenir un bon nivell de servei, resulta més fàcil reduir clients i fer-se petit com a empresa. En el nostre sector, aquest fet es concentra molt en l’administració de comunitats. Aquests últims mesos hem conegut diversos casos que s’han mogut en aquest sentit. Diversos administradors, empreses solvents i de llarguíssima trajectòria empresarial, decideixen renunciar a administrar algunes de les comunitats que gestionen.  Perquè ens entenguem, l’administrador desisteix voluntàriament, i informa a la comunitat que busqui un altre administrador.

Algú podria pensar que això sempre ha passat, però nosaltres no ho havíem detectat en la magnitud d’aquests últims mesos (una mica més d’un centenar de casos coneguts al 2024) i els motius ens fan reflexionar. Algú podria pensar fàcilment que és per motius econòmics, però diria que realment aquests no influeixen directament en aquestes decisions. En la nostra opinió hi ha 3 motius de molt més pes.

Dèficit de personal

És un mal recurrent i, segons dèiem al principi, afecta a molts sectors. En el cas de l’administració de comunitats portem anys amb un dèficit significatiu de personal. Una professió poc prestigiada, una relació complexa amb els clients i uns horaris que van en contra de tota tendència actual, no són suficients atractius per a atreure joves o treballadors que s’hi vulguin dedicar. I d’aquells que s’hi han dedicat un temps, molts marxen i no volen tornar a la professió. Per tant, és evident que quan vas curt de recursos, es fa molt difícil oferir un bon servei.

Complexa relació comunitat – administrador

Directament relacionat amb el punt anterior i no menys important. Segurament es podria dir que sempre ha estat així, però, com passa en altres àmbits de la societat, ja fa anys que es traspassen certes “línies vermelles” que afecten directament als equips de l’administrador. Com ja hem dit abans, els treballadors desisteixen, marxen cap a altres sectors, i això estressa, més encara, el servei d’administració que redunda oferint un mal servei per falta de recursos.

Per a explicar-ho fàcil i fent un símil actual… Això seria com una xarxa social on tenim molts followers (veïns / clients) i davant d’un post (gestió / reunió), segurament tindrem likes, però qui realment condiciona i domina són els haters que, encara que siguin pocs són molt actius i, la seva activitat pot acabar fent que es tanqui el compte (desistiment).

Model Low Cost

Aquest model també ha arribat a l’administració de comunitats, amb l’afegit d’una exigència de servei creixent. Cal tenir present que darrere l’administració hi ha responsabilitats molt importants respecte a la preservació, conservació i seguretat dels patrimonis immobiliaris.

Que no soni a excusa! Segur que podem millorar en molts aspectes i tenim moltes responsabilitats com a sector en aquesta situació, però fa pensar que empresaris de llarga trajectòria renunciïn a part dels seus clients per falta de personal i la impossibilitat d’entendre’s amb una petita part dels seus clients. Com en altres sectors, la majoria d’administradors de finques fa anys que millorem en eficiència, tecnologia, digitalització, etc. però la base de qualsevol servei és la relació entre persones i, quan es traspassen límits de manera recurrent, estem obligats a protegir els nostres equips.

Pel bon funcionament de qualsevol comunitat i el seu administrador només cal una senzilla fórmula: respecte professional i confiança mútua.

Guifré Homedes | Director General

T’ha agradat aquesta reflexió? Comparteix-la!

Llegeix més reflexions al “Diari del Canvi” per Immaculada Amat

El Diari del Canvi és una iniciativa d’Amat que va sorgir en resposta a la crisi financera que va esclatar a l’estiu de 2008 i que va tenir un gran impacte en el mercat immobiliari. En aquell moment d’incertesa, Amat va sentir la necessitat i la convicció d’informar els seus clients, col·laboradors i contactes sobre els esdeveniments i canvis que estaven succeint i que afectaven a tothom.